Francesco Feo

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Francesco Feo

Biografia
Naixement	1691 Nàpols (Itàlia)
Mort	28 gener 1761 (69/70 anys) Nàpols (Itàlia)
Mestre de capella Santissima Annunziata Maggiore, Naples (en)
1726 –
Dades personals
Formació	Conservatori de la Pietà dei Turchini
Activitat
Ocupació	compositor, professor de veu
Gènere	Òpera
Moviment	Música barroca
Professors	Nicola Fago
Alumnes	Giacomo Insanguine

Francesco Feo (Nàpols, 1691 - Nàpols, 28 de gener de 1761) fou un compositor italià. Oncle del també compositor Gennaro Manna.

El 1704 comença els estudis musicals al conservatori de Santa Maria della Pietà de Nàpols, sota la guia de Nicola Fago, i tenint com a company d'estudis a Leonardo Leo, i acabà el seu aprenentatge el 1712. Es poc probable que més tard anés a Roma per a perfeccionar-se amb Pitoni, com diu la tradició. El 1713 s'estrenà al teatre San Bartolomeo de Nàpols la seva primera òpera, L'amor tirannico, que assolí gran èxit, així com el seu segon treball, El martiri de Santa Catalina, que fou executada l'any següent, tant en el Conservatorio de la Pietà dei Turchini com el Palau Reial. La acollida inicial li obrí al músic les portes d'una intensa i afortunada carrera de compositor d'obres vocals i dramàtiques i li foren encarregats treballs teatrals des de diverses ciutats d'Itàlia i de l'estranger.

A Roma s'estrenaren, entre altres, les òperes Ipermestra (1728), Andromaca) (1730), els interludis Don Chisciotte della Mancha e Coriandolo speciale (1726) i l'oratori Ruth (1943), a Torí s'escenificaren les òperes Arianna el 1728 i Arsace (1740); A Bolonya i Gènova els oratoris San Francesco di Sales (1728), i Gesú adorato dai Rei magi (1737); a Praga, un altre oratori, La destrucció de l'exèrcit dels Cananeus (1739); a Madrid, finalment es representaren les dues serenates Polinice (1737) i Oreste (1738), una en ocasió del casament del rei Carles III amb Maria Amàlia de Saxónia, i l'altra per a festejar l'aniversari de Felip V.

També es gran el nombre de treballs que van veure la llum en el seu Nàpols natal: és òperes La forza della virtù (comèdia per musica, llibret de Francesco Antonio Tullio, 1719, Teuzzone (drama, llibret d'Apostolo Zeno, 1720, l'interludi Li vedovo (1729), i els preparatius per l'òpera Li castello d'Abbiate de L. Leo (1734); els oratoris (San Giovanni, 1715), i Li genere umano in catene (1731). Fou professor del conservatori de Sant Onofrio (1723-1739) i al dels Poveri di Gesù Cristo (1739-1743). Va obrir una escola de cant que influí sobre l'estil operístic de l'època.